El far de Castelló, com el port, és d’una gran bellesa i té, com tots els fars, l’encant romàntic de temps antics.
La torre és octogonal, de carreus llaurats. Descansa sobre un primer cos prismàtic de la mateixa secció, en què s’obri la porta d’entrada. Està rematada per una cornisa suportada per mènsules, amb el seu balconet, torrassa i llanternó. Els cantons estan adornats amb cordons verticals de carreus que destaquen de la superfície. En la part del mar obert està la caseta, també de carreus. Els començaments històrics de la senyalització marítima del Grau de Castelló són inclús superiors a l’existència del mateix port. Com passava amb els de Borriana, Vinaròs i Benicarló, per aquells temps només hi havia un ancoratge davant de la platja i per a marcar-lo es va destinar el primer llum que ara ens ocupa. Projectada en 1864 per l’enginyer Leandro Alloza, era de xicotet abast perquè la navegació d’altura es feia amb els fars d’Orpesa i Columbretes.
De llum fixa blanca elevava el focus lluminós a 6,80 m sobre el sòl i 8 sobre el nivell del mar, la qual cosa proporcionava un abast de 9 milles en temps ordinari. Estava dotat d’un llum d’oli per capil•laritat i d’un aparell de 6é ordre de la casa Henry Lepaute. En 1891 l’enginyer Modesto Español projecta un mur de defensa per a protegir-lo i es parla de traslladar-lo a un altre lloc. Açò no arriba a realitzar-se perquè, afortunadament, els nous dics que s’estaven construint en el port el protegixen. Finalitzades les obres del dic en 1915, s’acorda emplaçar un far en el seu extrem, el projecte del qual realitza l’enginyer director del port José Serrano. Acabats els treballs de la torre i la col•locació dels aparells, s’encén per primera vegada en la nit del 22 de juliol de 1917, el mateix dia que deixa de prestar servei l’antic llum d’ocultacions. L’aparença que se li va donar va ser la mateixa que la suprimida repetida cada 20″, l’abast era de 13 milles i l’altura sobre el mar, 15,60 m. Realitzats els treballs d’electrificació s’estrena aquesta energia el 18 de gener de 1922, per mitjà d’un llum de filament “Mitra” de 600 bugies que li proporcionaria un abast lluminós de 17 milles en temps mitjà, com a reserva se li va instal•lar un grup electrogen de gasolina Áster amb dinamo de 1.200 w. El 26 de desembre de 1926 un gran temporal assota la costa. Com a conseqüència d’això destrossa un tros del morro del dic, i les onades arriben fins al far. A les 19.30 un colp de mar es porta per davant les finestres de l’habitació annexa a la torre que albergava el grup electrogen i aquesta s’inunda. Aprovat el Projecte de Senyals Marítims de l’any 1967, s’assigna per a Castelló la mateixa característica i un abast geomètric més gran, impossible d’aconseguir amb el far existent. Per a aconseguir-ho, en 1971 es construïx al seu costat una nova torre de formigó armat i tipus normalitzat pintada a franges blanques i negres de 3 m de diàmetre i 25,6 m d’altura.
