El Planetari de Castelló és el primer edifici d’aquestes característiques que es construeix a la Comunitat Valenciana i s’ha constituït en un dels eixos principals quant a cultura de divulgació científica es refereix.
Està situat al Grau, al començament del Passeig Marítim que es prolonga fins a Benicàssim. Enclavat al costat del Mediterrani i destacant per la seua cúpula blanca de 25 m. d’altura sobre el blau de la mar, resulta un marc ideal per al contacte amb la ciència.
Presidint l’accés principal a l’edifici es troba l’estàtua denominada La Femella de la Mar de l’escultor castellonenc Juan *Ripollés. Envoltant a l’edifici hi ha un espai dedicat a les exposicions a l’aire lliure.
En el seu interior, res més accedir al vestíbul, ens trobem amb el Pèndol de *Foucault, una sala d’exposicions, una sala de conferències i els serveis administratius.
En la planta semisoterrani podem trobar tres sales d’exposicions i, a través d’una escala de caragol situada en el vestíbul, accedim a la sala del Planetari, dotada amb un projector de la marca *Carl *Zeiss. Controlat per ordinador, incorpora un sistema d’efectes especials amb la finalitat de fer el més agradable i plaent, alhora que interessant, la sessió als assistents.
El *Planetari es va inaugurar el 8 de maig de 1991 i des de llavors ha sigut un focus de divulgació de la ciència i de l’entreteniment a la ciutat de Castelló.
Entre els esdeveniments que han tingut lloc en aquests anys han sigut importants les múltiples edicions de les Jornades d’Astronomia, que quasi des del principi s’han convertit en un punt de trobada important a nivell nacional dels astrònoms aficionats, així com dels formadors dels nostres joves.
El *Planetari també és el lloc de reunió per a observacions d’esdeveniments astronòmics com a eclipsis de sol o lluna i trànsits planetaris per davant del Sol.
Altres observacions planificades es realitzen tots els estius i quan els acostaments planetaris les fan més espectaculars.
Durant aquests anys han passat pel *Planetari algunes exposicions itinerants, que, juntament amb les pròpies, han oferit al públic una visió molt variada de la ciència, tant de la naturalesa com de la física o la paleontologia.
