Maria Muchoreloj és una treballadora de l’estació de Castelló de finals del segle XIX, amant de la naturalesa. És la que cuida que tots els trens arriben i isquen a hora. Per a fer-ho, fa servir un rellotge que mai falla. A més, coneix cada racó del parc del qual ha fet sa casa. El pulmó verd de la ciutat és la seua passió i per això consciencia a tothom sobre la importància d’un aire net i de mantindre un cel blau. No dubta mai a compartir els seus coneixements amb qualsevol que la vulga escoltar i així sensibilitzar sobre la importància de preservar un medi natural per als arbres, encara que estiguem enmig de la ciutat, acció que considera clau per tal de mantindre un aire net i respirable.
Sense saber-ho, el rellotge de Maria és susceptible de viatjar en el temps i apareix el parc Ribalta en ple 2023.
Pel camí es troben el lleuero Pascual, l’històric guarda del parc, amb qui estava parlant i que també ha viatjat amb ella a 2023, i que coneix cada arbre, pardal, mosquit, bri d’herba i personatge il·lustre del parc. Els dos es veuen en la tessitura d’haver de tornar, ja que temen que si ells no estan, qui cuidarà del parc? Arribarà als nostres dies una joia com el Ribalta si ells no estan?
