L’antic Palacio de la Vila estava situat en una altra ubicació, pròxima a l’actual. Es va decidir traslladar i construir aquesta nova seu a causa de les males condicions de l’edifici anterior. A l’agost de 1687 s’encarreguen les traces al mestre Gil Torralba, paralitzant-se fins que en 1689 es posa la primera pedra recaient les obres en el mestre Melchor Serrano, Alcazar, Claret i José Serrano. Davant amenaces d’ensulsiada, finalment el trasllat es va realitzar al febrer de 1716, malgrat no havent-se acabat el nou edifici. Inaugurat l’edifici, el seu interior va anar finalitzant-se a poc a poc.
Amb els anys es van realitzar ampliacions i reformes. Entre elles cal destacar la capella de les presons i les pròpies presons, acabades en 1806; així com la important reforma del saló de Sessions, que incloïa la decoració del seu sostre amb una pintura al·legòrica a la ciutat de Castelló. En 1916, l’arquitecte Municipal Sr. Francesc Tomàs Traver porta avant un projecte que va canviar tot l’aspecte de la façana principal. És ara quan desapareixen les reixes de ferro de les baranes dels balcons, que van ser substituïdes per balustrades de pedra artificial i també trenca el sentit originari d’un balcó corregut en el pis principal que va ser subdividit en tres. D’altra banda, en la part alta de la façana desapareixia l’arrancada de les torres dels angles, les quals van quedar reduïdes a un sol cos rematat amb motlures, pinacles i piràmides.
Després de la guerra civil, es reformen les façanes laterals i la principal, desapareixent definitivament les dues torres que hi havia, així com l’ampit que va ser substituït per una balustrada; es van llevar els canalons i balcons de pedra, substituint-se aquests últims per uns altres de fosa. Les últimes reformes van ser en 1951-1953 i 1969, amb Manuel Romaní Miquel.
És un edifici exempt de volumetria paral·lelipédica, organitzat en alçat per tres cossos clarament diferenciats per les cornises que els separen.
La planta baixa es constitueix per un pòrtic d’arcs de mig punt, motlurats i alternats amb pilastres amb capitells d’ordre toscà amb un total de cinc arcs, continuant-se amb un més en cada alçat lateral. La primera planta, en la qual continua la divisió vertical mitjançant pilastres corínties amb entaulament llis, ve caracteritzada per la disposició de tres balcons –el central corregut- amb cinc obertures coronades per frontons triangulars partits per una rematada piramidal, i alterns amb frontons semicirculars amb decoració de veneres, separats entre si per pilastres i capitals compostos.
El tercer nivell, de dimensions més reduïdes, se separa de l’anterior per una cornisa volada, continua la divisió vertical amb l’ús de pilastres corínties amb entaulament. Un total de cinc balcons senzills, més xicotets que els del pis principal, s’obrin a la Plaça Major, trobant-se aquests flanquejats per dobles pilastres en els extrems i simples en els extrems. Un antic ampit balaustrat remata l’edifici.
