La cocatedral de Santa María la Major és seu del Bisbat de Segorbe-Castelló, juntament amb la catedral de Segorbe. La història d’aquesta cocatedral està plena d’avatars des de l’inici de la seua construcció, que data del segle XIII.
Després d’un incendi, va ser reconstruïda en el segle XV i es va finalitzar en 1549. De nou va ser demolida durant la Guerra Civil espanyola, en 1936, i reconstruïda a partir de 1939, amb un projecte de Vicente Traver Tomás, que es va inspirar en els traços del temple en ruïnes.
En 1960 va adquirir el rang de cocatedral, en crear-se la Diòcesi de Segorbe-Castelló. Després de diversos anys d’obres, la família Traver va donar per finalitzada la reconstrucció en 2001.
De l’església gòtica original només queden les seues tres portes d’accés, a més d’alguns elements ornamentals. El temple actual ocupa una poma completa. La planta de creu llatina té tres naus cobertes amb volta de creueria, amb la central delimitada per pilars octogonals, dels quals arranquen els arcs *fajones. El creuer remata amb un cimborri que es cobreix amb volta estrellada de setze puntes i huit claus secundàries, i la capçalera, amb absis pentagonal. La portada més antiga es troba al carrer Arxipreste Balaguer.
L’accés per la plaça de l’Herba presenta decoració vegetal en els capitells, mentre que la portada principal és d’un gòtic més avançat que el de les altres dues. En el seu interior hi ha una imatge de la Immaculada del segle XVIII, imatges barroques i diversos llenços interessants, així com peces d’orfebreria i altres ornaments.
La cocatedral de Santa María està catalogada com a Bé d’Interés Cultural i figura inscrita en el Patrimoni Nacional i en el Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
