Està situat en la plaça Major, en el centre de la ciutat, al costat de la Cocatedral de Santa María. Les obres de construcció van començar en 1440. Després de passar per diversos períodes d’incertesa sobre quin projecte seguir i la seua construcció; va ser finalment acabat en 1604, a càrrec del projecte presentat per Francisco Galiansa de la Llanxa, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys i Antoni i Joan Saura.
Es tracta d’una torre campanar exempta, de planta octogonal amb una altura aproximada de 60 metres. Aquesta dividida en *cuatros cossos, que a l’interior es corresponen amb la cambra del rellotge, la presó de l’eclesiàstic, l’habitatge del campaner i la cambra de les campanes. Aquests quatre cossos interiors no es corresponen amb les línies de cornises exteriors. En la part superior es troba un ampit, decorat amb huit gàrgoles.
La seua nuesa arquitectònica, la sobrietat decorativa, així com una certa aspror formal fan que la puguem incloure dins dels trets de l’estil poc ornamentat que des de finals del S. XVI caracteritzen a l’arquitectura espanyola.
La torre remata amb un capitel de 1735, replica de l’original destruït en 1656, és de planta triangular amb pilastres d’ordre toscà cobert amb teula blava, i rematat amb un penell col·locat en 1860. A l’interior una escala de caragol amb intradós discontinu permet accedir als diferents pisos de la torre, les estades de la qual posseeixen coberta voltada en pedra. L’accés a la torre es realitza a través d’una portada de llinda amb una fornícula en la part superior flanquejada per volutes, i un frontó triangular en la part superior. Sota els escuts del Regne de València i les Torres de Castelló, hi ha una inscripció en la llinda que fa referència a la construcció de la torre entre 1591 i 1604.
El Fadrí està catalogat com a Bé d’Interés Cultural, i figura inscrit en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
