L’origen de l’actual ciutat de Castelló de la Plana es troba en les proximitats de la Muntanya de la Magdalena. Conquistat el seu terme l’any 1233, durant el segle XIII el lloc va ser donat a membres de l’alta noblesa que no consolidarien el senyoriu. L’any 1239 se li va concedir carta de poblament i la població es va anar assentant en les terres més fèrtils de la plana, entorn de l’alqueria de Benirabe. L’any 1297 Jaume II va recuperar el lloc per a la Corona. A la fi del segle XIV la població va ser refortificada i *artillada.
Va participar activament en la Guerra de les Germanies a favor dels revoltats, per la qual cosa després de la seua derrota a les mans del duc de Segorbe la ciutat va ser saquejada i els seus capitostos ajusticiats.
Durant la Guerra de Successió va mantindre la causa de l’arxiduc Carles. Fins a aqueixa data hi ha constància que Castelló estava emmurallada, però després de la derrota d’Almansa el duc de Berwick va exigir l’enderrocament de les fortificacions.
En el transcurs de la Guerra de la Independència Castelló va ser escenari de nombroses accions d’armes. Presa pel mariscal Suchet, els francesos van romandre en ella fins a 1814, malgrat la fustigació del guerriller franciscà sobrenomenat ‘El Frare’. Durant les Guerres Carlistes es va mantindre fidel a Isabel II, per la qual cosa va ser assetjada en repetides ocasions per les tropes del general Cabrera.
Es tracta d’un excel·lent exemple de les diverses torres de defensa de la zona. Presenta una potent torrassa quadrada i emmerletat. A més d’aquesta, van existir altres torretes similars, que han sigut derrocades en la major part dels casos per a realitzar noves construccions.
La Torre d’Alonso està catalogada com a Bé d’Interés Cultural, i figura inscrita en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
