El nom de desert és el terme amb què els carmelites descalços designen aquells llocs solitaris i allunyats de la població, on es retiren per a dedicar-se a la contemplació i oració. Ja que en la zona abundaven i encara hui abunden, els margallons (Chamaerops humillis), el parc va passar a denominar-se Desert dels Palmes. Les terres del Desert de les Palmes han estat poblades des del neolític, encara que la seua història comença realment amb l’arribada dels pares carmelites.

Protegit per Llei des de fa més de 20 anys, el Parc Natural del Desert de les Palmes està situat a la província de Castelló. Comprèn una extensió de més de 3000 hectàrees, i és tan divers i dispers que ocupa part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana. Està enclavat en una muntanya litoral de la comarca de la Plana Alta, paral·lela a la costa, amb abundants crestes i penyals. Des dels cims més alts, la mola del Morico de 694 metres i el Bartolo de 729, el visitant pot gaudir de les meravelloses perspectives que els seus dos pics ofereixen de la costa. El clima del parc es caracteritza per ser clarament mediterrani, però la proximitat al mar el dota d’unes característiques climàtiques especials a causa dels vents de llevant que, carregats d’humitat, provoquen boires permetent la formació de microclimes més humits. L’espai natural compta amb una sèrie de ruïnes i construccions de notable interès com són el castell de Miravet, castell de Montornés i el castell Vell, així com l’ermita de les Santes i de la Magdalena.

Vegetació

Sense cap dubte, el Desert de les Palmes, representa un enclavament valuós des del punt de vista botànic, ja que alberga interessants plantes i comunitats vegetals, algunes d’elles endèmiques o molt rares. A més, per les seues característiques litològiques es dóna en ell una alternança entre zones calcàries i zones silícies que també es posa de manifest en les plantes que sobre elles es desenrotllen.

Com a arbustos típics trobem l’alborç (Arbutus unedo), llorer bord (Viburnum tin-vos), bruc (Erica Arborea), ginebre (Juniperus oxycedrus), margalló (Chamaerops humilis), etc. La major part del territori està ocupada per diversos tipus de matoll, com són: romer (Rosmarinus officinalis), timó (Thymus Vulgaris), estepa blanca (Cistus albidus), estepa negra (Cistus monspeliensis).

En menor superfície, el Desert està ocupat per formacions de pinedes amb espècies com el pi roig (Pinus pinaster), i el pi blanc (Pinus halepensis).

FAUNA

La varietat d’ambients, permet l’existència de molt diverses comunitats faunístiques. Els amfibis estan representats pel renoc corredor, el renoc comú, el renoc llevador i la granota comuna; entre els rèptils tenim el fardatxo ocel•lat, la sargantana colilarga, la sargantana ibèrica i la sargantana ibèrica. Quant als ofidis podem citar la colobra de ferradura, colobra d’escala, colobra bastarda i la colobra llisa.

En el parc s’han registrat més de 120 espècies d’aus, sent el grup de vertebrats més nombrós. Entre elles destaquen alguns rapaços diürns com l’àguila perdicera, el soliguer vulgar, el falcó pelegrí, l’esparver, etc., i altres nocturnes com l’òbila comuna, el xot, el mussol, el mussol xic i el mussol real.

Resulta usual veure perdius, tudons o tórtores comunes, així com un gran nombre de passeriformes distribuïts en els diferents ecosistemes del Paratge, entre els que podem observar espècies típiques de màquia i matoll com són la busquereta cabecinegra, busquereta rabilarga, baldufell comú, esterrossador ros, etc.

Un altre grup important ho formen les espècies lligades al mig forestal i als roquedales, que constituïx l’altra gran unitat de vegetació del Paratge. Entre estes trobem el xiulet real, reietó llistat, formiguer, trencapinyes, xaruguet, la merla blava, el roquer roig, l’esterrossador negre, el corb, etc.

Entre els mamífers cal destacar la presència de carnívors com la geneta, la fagina, la mostela i el teixó, i altres com el porc senglar, el conill, el rabosot, l’esquirol, l’eriçó i diverses espècies de rates penades.

CASTELL DE MIRAVET

Ubicat en el terme municipal de Cabanes i conquistat als àrabs pel Cid en el 1091. Es pensa que Miravet, atenent a la seua etimologia, va haver de ser un monestir de monjos guerrers musulmans dedicats a la Guerra Santa. D’este castell podem destacar el seu bon estat de conservació.

CASTELL VELL I ERMITA DE LA MAGDALENA

El rei Jaume I va conquistar estes terres en el 1233 i pocs anys després va autoritzar la concentració dels veïns en les terres del pla, data que marca el naixement d’una nova ciutat batejada com Castelló de la Plana. Cada any, i des del 1378, es commemora el naixement d’esta ciutat amb la romeria de les Canyes on la gent es trasllada des de la ciutat de la plana fins a l’ermita de la Magdalena.

CASTELL DE MONTORNÉS

Situat en el terme municipal de Benicàssim, va constituir un dels més importants feus àrabs d’estes terres. Es tracta d’una construcció del segle X, habitada fins a finals del segle XV i testimoni d’importants esdeveniments com la possible trobada entre el rei Pere I d’Aragó i l’invicte cavaller Rodrigo Díaz de Viver, el Cid, al voltant de l’any 1094.

RUTES I ITINERARIS